àngels barcelona

STATEMENT

(ENG) The multidisciplinary work of Eulàlia Valldosera explores the psychology of perception. Taking her body as the receptacle of external reality in relation to architecture and everyday objects, she develops projects of documentary and participatory nature in order to investigate human behavior.

(CAST) El trabajo multidisciplinar de Eulàlia Valldosera explora la psicología de la percepción. Tomando su cuerpo como receptáculo de la realidad exterior en relación con la arquitectura y los objetos cotidianos, desarrolla proyectos de naturaleza documental y participativa con el objetivo de investigar el comportamiento humano. 

(CAT) El treball multidisciplinari d'Eulàlia Valldosera explora la psicologia de la percepció. Prenent el seu cos com a receptacle de la realitat exterior en relació amb l'arquitectura i els objectes quotidians, desenvolupa projectes de la natura documental i participativa amb l'objectiu d'investigar el comportament humà. 

 

(CAST) Eulàlia Valldosera (Vilafranca del Penedès, 1963), artista visual, performer, activista mística, madre, escritora y divulgadora es licenciada en Bellas Artes por la Universidad de Barcelona (1986).  En 1990 se traslada a Ámsterdam, donde reside cinco años, se gradúa en Audiovisuales por la Rietveld Akademie (1993) recibiendo el apoyo financiero del gobierno holandés. En 1999 la DAAD le concede la beca más prestigiosa de Europa, y abandona su residencia en Berlín para trasladarse a Barcelona e iniciar su maternidad. Prácticamente desconocida en su país de origen, lo representa en las numerosas bienales internacionales, como las de Kwang-ju a Corea del Sur (1995), Sidney (1996), SITE Santa Fe en Nuevo México (1997), Estanbul (1997), Johannesburg (1997), Venecia (2001), São Paulo (2004), Yokohama en Japón (2005), Lyon (2010) y Antarctic (2017), entre otros. Eulàlia desarrolla un cuerpo de obra que presentará en su restrospectiva de la Fundación Tàpies de Barcelona y en Witte de With en Rotterdam en 2000 y 2001, exposición que le valió el Premi Nacional de Catalunya, y una década más tarde repite la muestra en el Museo Reina Sofía. En 2002 recibe el Premio Nacional de Artes Plásticas.  

Eulàlia Valldosera ha presentado sus trabajos en exposiciones colectivas de centros e instituciones como el MACBA (2025), CCCB (2019,2018), CGAC (2017), La Virreina Centre de la Imatge (2013), Museo Centro de Arte Reina Sofía (2012), entre otros. Individualmente, también ha expuesto en Fondazione del Monte di Bolongna e Ravenna (2020), Museo Nacional Thyssen-Borsemisza (2019), Museu Picasso (2019), Fundació Joan Miró (2013) o Centre for Contemporary Art Rotterdam (2000). Su obra artística se encuentra en diversas colecciones nacional e internacionales como Jonathan Carroll, Nueva York, FRAC Provence-Alpes-Côte d’Azur, Francia, Fundación MACBA, Barcelona, MNACRS, Madrid o el Museo Nacional de Arte Contemporáneo Grand-Hornu, Bruselas.  

Su obra multidisciplinar traslada experiencias lumínicas al cuerpo, a los espacios y objetos cotidianos que conviven con la tecnología para reflexionar sobre la productividad, cuestiones de género y poder. En 2007 inicia una segunda formación y recibe el legado de la tecnología espiritual ancestral andina lo que la lleva en 2016 a integrar el fenómeno de la canalización en sus prácticas, a desarrollar su obra gráfica, escrita y performativa y ponerse en servicio mediante la creación de círculos de trabajo bajo el binomio arte-sanación o los retratos del alma y su interpretación oral, tareas que apoya con su pionera labor como divulgadora, dando claves para transitar hacia una nueva conciencia en la Tierra.

 

(CAT) Eulàlia Valldosera (Vilafranca del Penedès, 1963), artista visual, performer, activista mística, mare, escriptora i divulgadora és llicenciada en Belles Arts per la Universitat de Barcelona (1986). En 1990 es trasllada a Amsterdam, on resideix cinc anys, es gradua en Audiovisuals per la Rietveld Akademie (1993) rebent el suport financer del govern holandès. En 1999 la DAAD li concedeix la beca més prestigiosa d'Europa, i abandona la seva residència a Berlín per a traslladar-se a Barcelona i iniciar la seva maternitat. Pràcticament desconeguda al seu país d'origen, ho representa en les nombroses biennals internacionals, com les de Kwang-dj. a Corea del Sud (1995), Sidney (1996), SITE Santa Fe en Nou Mèxic (1997), Estanbul (1997), Johannesburg (1997), Venècia (2001), São Paulo (2004), Yokohama al Japó (2005), Lió (2010) i Antarctic (2017), entre altres. Eulàlia desenvolupa un cos d'obra que presentarà en la seva restrospectiva de la Fundació Tàpies de Barcelona i en Witte de With a Rotterdam en 2000 i 2001, exposició que li va valer el Premi Nacional de Catalunya, i una dècada més tard repeteix la mostra en el Museu Reina Sofia. En 2002 rep el Premi Nacional d'Arts Plàstiques.  

Eulàlia Valldosera ha presentat els seus treballs en exposicions col·lectives de centres i institucions com el MACBA (2025), CCCB (2019,2018), CGAC (2017), La Virreina Centri de la Imatge (2013), Museu Centre d'Art Reina Sofia (2012), entre altres. Individualment, també ha exposat en Fondazione del Mont di Bolongna e Ravenna (2020), Museu Nacional Thyssen-Borsemisza (2019), Museu Picasso (2019), Fundació Joan Miró (2013) o Centre for Contemporary Art Rotterdam (2000). La seva obra artística es troba en diverses col·leccions nacional i internacionals com Jonathan Carroll, Nova York, FRAC Provence-Alps-Côte d’Atzur, França, Fundació MACBA, Barcelona, MNACRS, Madrid o el Museu Nacional d'Art Contemporani Grand-Hornu, Brussel·les.

 La seva obra multidisciplinària trasllada experiències lumíniques al cos, als espais i objectes quotidians que conviuen amb la tecnologia per a reflexionar sobre la productivitat, qüestions de gènere i poder. En 2007 inicia una segona formació i rep el llegat de la tecnologia espiritual ancestral andina el que la porta en 2016 a integrar el fenomen de la canalització en les seves pràctiques, a desenvolupar la seva obra gràfica, escrita i performativa i posar-se en servei mitjançant la creació de cercles de treball sota el binomi art-sanació o els retrats de l'ànima i la seva interpretació oral, tasques que secunda amb la seva pionera labor com a divulgadora, donant claus per a transitar cap a una nova consciència en la Terra.

 

(ENG) Eulàlia Valldosera (Vilafranca del Penedès, Spain, 1963) is a visual artist, performer, mystical activist, mother, writer, and educator. She earned a Fine Arts degree from the University of Barcelona in 1986. In 1990 she moved to Amsterdam, where she lived for five years while completing a degree in Audiovisual Arts at the Gerrit Rietveld Academie (1993), supported by a grant from the Dutch government. In 1999, she was awarded the prestigious DAAD fellowship and left her residence in Berlin to return to Barcelona, where she began motherhood.

Although initially little known in her home country, Valldosera represented Spain at numerous international biennials, including Gwangju, South Korea (1995), Sydney (1996), SITE Santa Fe, New Mexico (1997), Istanbul (1997), Johannesburg (1997), Venice (2001), São Paulo (2004), Yokohama, Japan (2005), Lyon (2010), and Antarctic (2017), among others.

Valldosera developed a significant body of work that was presented in major retrospectives at the Fundació Antoni Tàpies in Barcelona and Witte de With in Rotterdam in 2000 and 2001. These exhibitions earned her the National Prize of Catalonia. A decade later, the retrospective was restaged at the Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofía in Madrid. In 2002, she received Spain's National Prize for Visual Arts.

Her work has been featured in group exhibitions at institutions including MACBA (2025), CCCB (2018, 2019), CGAC (2017), La Virreina Centre de la Imatge (2013), and the Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofía (2012), among others. Solo exhibitions have been presented at the Fondazione del Monte di Bologna e Ravenna (2020), the Thyssen-Bornemisza National Museum (2019), the Picasso Museum, Barcelona (2019), the Fundació Joan Miró (2013), and the Centre for Contemporary Art Rotterdam (2000). Her works are held in numerous public and private collections, including the Jonathan Carroll Collection (New York), FRAC Provence-Alpes-Côte d'Azur (France), Fundació MACBA (Barcelona), the Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofía (Madrid), and the Grand-Hornu Museum of Contemporary Art (Belgium).

Valldosera's multidisciplinary practice translates experiences of light into the body, space, and everyday objects, engaging with technology to explore questions of productivity, gender, and power. In 2007, she embarked on a second path of study, receiving the legacy of ancestral Andean spiritual technology. This led her, in 2016, to integrate the practice of channeling into her artistic process, expanding her work into drawing, writing, and performance. She has also developed collective art-and-healing circles, created soul portraits accompanied by oral interpretation, and pioneered educational initiatives that offer tools for fostering a new consciousness on Earth.