Itziar Barrio

(Bilbao, 1976)

Itziar Barrio

17.11.19 > 10.01.20
Opening: 2019-11-17

(CAST) La primera exposición de Itziar Barrio en àngels barcelona utiliza una multiplicidad de medios que van desde el video y la performance, hasta la instalación, para hacer de la desobediencia un elemento imprescindible y hacernos reflexionar sobre como las narrativas extraídas del cine, y de la cultura popular, pueden ser utilizadas para desentrañar los mecanismos que en ellas se esconden. Mecanismos que, sutilmente, acaban afectando nuestro pensamiento, o desenmascarando las estructuras de poder en las relaciones humanas.

La estética de sus trabajos, partiendo desde el cuerpo como elemento político, es un punto de partida en la obra de Itziar Barrio, y para esta exposición, la artista se apropia de mitologías contemporáneas, que transitan desde la silla JEFF de Ikea pasando por fragmentos de los guiones de obras como Un Tranvía llamado deseo (1947) de Tennessee Williams (que tres años más tarde pasó a la gran pantalla en manos de Elia Kazan), o Opening Night (1977) de John Cassavetes, hasta fragmentos de textos extraídos del Manifesto Cyborg de Donna Haraway, para así mezclar ficción y realidad y hacer del público, un testigo y espectador a la vez, que interpela a sus propias expectativas.

(CAT) La primera exposició d'Itziar Barrio a àngels barcelona utilitza una multiplicitat de mitjans que van des del vídeo i la performance, fins a la instal·lació, per fer de la desobediència un element imprescindible i, a la vegada, fer-nos reflexionar sobre la manera amb que les narratives extretes del cinema, i de la cultura popular, poden ser utilitzades per desentranyar els mecanismes que s’hi amaguen. Mecanismes que, de manera subtil, acaben afectant el nostre pensament, o desemmascarant les estructures de poder en les relacions humanes.

L'estètica dels seus treballs, partint des del cos com a element polític, son un punt de partida en l'obra d'Itziar Barrio, i per aquesta exposició, l'artista s'apropia de mitologies contemporànies, que transiten des de la cadira JEFF d'Ikea ​​passant per fragments dels guions d'obres com Un Tramvia anomenat desig (1947) de Tennessee Williams (que tres anys més tard va passar a la gran pantalla a mans d'Elia Kazan), o Opening Night (1977) de John Cassavetes, fins a fragments de textos extrets del Manifest Cyborg de Donna Haraway, per així barrejar ficció i realitat i fer del públic, un testimoni i espectador alhora, que interpel·la a les seves pròpies expectatives.

(ENG) Itziar Barrio's first exhibition in àngels barcelona uses a multiplicity of media ranging from video and performance to installation in which disobedience becomes an essential element used to make us reflect on how the narratives extracted from cinema, and popular culture, can be used to unveil the mechanisms hidden in them. Mechanisms that, subtly, end up affecting our thinking, or unmasking the power structures in human relations.

The aesthetics of her works, that depart from the idea of the body as a political element, are a starting point in Itziar Barrio's practice, and in this exhibition, the artist has appropriated contemporary mythologies, which go from Ikea's JEFF chair to fragments of the scripts of works such as Tennessee Williams “A streetcar named desire” (1947) (which three years was turned into film by Elia Kazan), o “Opening Night” (1977) by John Cassavetes, to fragments of texts etracted from Donna Haraway's “Cyborg Manifesto”, in order to mix fiction and reality this allowing the public, to become both witness and spectator, challenging, in this way, to their own expectations.

 


Video still. Itziar Barrio, "There is Nothing to be Scared of. They are Crazy About Each Other", 2018. 3 Channel HD Video. 53'11"