àngels barcelona

[CAST] La pieza consta de dos elementos: una estructura de biombo (un elemento doméstico, y domesticado), y un fragmento de la fotografía de un bosque sacada de un antiguo libro de geografía (la representación de lo natural, de lo que se observa y clasifica, de lo que está por conocer y conquistar). A modo de pantalla, o de ventana, el biombo nos ofrece el marco para una visión. Aquí, una visión romantizada: un frondoso bosque, el paisaje, lo no elaborado, lo desconocido. Habla de una visión caduca del mundo, hecha de dicotomías, donde hay una separación clara entre nosotros y todo lo demás.

El título está tomado de uno de los capítulos de Walden, de Henry David Thoreau, donde el autor habla de la presencia intuida en la superficie del bosque de diversos animales (los patos, las hormigas, las nutrias…), a los que llama sus “vecinos salvajes”.

 

[CAT] La peça consta de dos elements: una estructura de paravent (un element domèstic, i domesticat), i un fragment de la fotografia d'un bosc treta d'un antic llibre de geografia (la representació del natural, del que s'observa i classifica, del que està per conèixer i conquistar). A mode de pantalla, o de finestra, el paravent ens ofereix el marc per a una visió. Aquí, una visió romantitzada: un frondós bosc, el paisatge, el no elaborat, el desconegut. Parla d'una visió caduca del món, feta de dicotomies, on hi ha una separació clara entre nosaltres i tota la resta.

El títol està pres d'un dels capítols de Walden, de Henry David Thoreau, on l'autor parla de la presència intuïda en la superfície del bosc de diversos animals (els ànecs, les formigues, les llúdries…), als quals anomena els seus “veïns salvatges”.

[ENG] The piece consists of two elements: a folding screen structure (a domestic, domesticated object), and a fragment of a photograph of a forest taken from an old geography book (a representation of the natural world, of what is observed and classified, of what remains to be discovered and conquered). Acting as a screen, or a window, the folding screen provides the frame for a view. Here, a romanticised view: a lush forest, the landscape, the unspoilt, the unknown. It speaks of an outdated view of the world, built on dichotomies, where there is a clear separation between us and everything else.

The title is taken from one of the chapters of Walden by Henry David Thoreau, in which the author speaks of the sensed presence on the forest floor of various animals (ducks, ants, otters…), whom he calls his “wild neighbours”.