Mònica Planes
(Barcelona, 1992)20.10.20
Mònica Planes
Mònica Planes (Solo show): "Construccions filials. La formigonera i el ciment ", Can Felipa Arts Visuals, Barcelona. 20.10.20 > 20.12.20
(CAST) Construcciones filiales. La hormigonera y el cemento de Mònica Planes es un proyecto sobre la dureza, sobre las relaciones afectivas con el entorno, sea animado o no, que se articula alrededor del cemento, este material que conforma la mayor parte de lugares en los cuales transcurre el día a día en la ciudad.
El proyecto reflexiona sobre el tipo de población que se genera en contacto con un material que proporciona un entorno homogéneo, duro y mental; que cubre las superficies heterogéneas y las equipara a la vista y al tacto. Reposamos en bancos de cemento, que se encuentran en plazas de cemento, rodeadas de edificios de cemento. A través de la escultura, Mònica Planes intenta entender cuál es la relación que establecemos entre nuestro cuerpo y entre los otros cuerpos en este medio o qué tipo de experiencia física y mental nos permite el cemento.
(CAT) Construccions filials. La formigonera i el ciment de Mònica Planes és un treball sobre la duresa, sobre les relacions afectives amb l'entorn, sigui animat o no, que s'articula al voltant del ciment, aquest material que conforma la major part de llocs en els quals transcorre el dia a dia a la ciutat.
El projecte reflexiona sobre el tipus de població que es genera en contacte amb un material que proporciona un entorn homogeni, dur i mental; que cobreix les superfícies heterogènies i les equipara a la vista i al tacte. Reposem en bancs de ciment, que es troben en places de ciment, envoltades d'edificis de ciment. A través de l'escultura, Mònica Planes intenta entendre quina és la relació que establim entre el nostre cos i entre els altres cossos en aquest medi o quin tipus d'experiència física i mental ens permet el ciment.
(ENG) Construccions filials. La formigonera i el ciment is Mònica Planes’ new project which relates to hardness, to the emotional relationship with the environment, be it animated or not, that revolves around cement, this material which makes up most of the places where people spend their daily city lives.
The project reflects on the type of population that is generated in contact with a material that provides an homogeneous, hard and mental environment; that covers heterogeneous surfaces and puts them on an equal footing in terms of sight and touch. We rest on cement benches, which are located in cement squares, surrounded by cement buildings. Monica Planes uses sculpture, in order to try to understand the kind of relationship we establish between our body and other bodies in this environment or what kind of physical and mental experience cement allows us to have.
Tags: exhibition
