Mònica Planes
(Barcelona, 1992)- Auca de Granada (en cuatro puertas giratorias), 2018-2019
- Elogi de l’aigua i del sabó (Parc de la Creueta del Coll), 2019
- Arquetipo Esquelético, 2019
- Arquetipo Esquelético, 2019
- Movimientos y fuerzas aprendidas (en el recreo), 2018
- Ollies d'oliva (Skatepark Legazpi), 2018, 2018
- Fuera de lugar. Plaza de las Glorias: recorrido, gesto y objeto, 2019-2018
- Garden (Appropriation in the shape of a fluffy toy) / Jardín (apropiación en forma de peluche), 2017
- Mobile (Views from the train) / Móvil (vistas desde el tren), 2017
- Garden (Views from the window), 2017
- Garden collection / Colección de jardines, 2017
- L'espai conté la imatge i la imatge, l'espai, 2017-2017
- Habitaciones, 2016
- Piscina (Apropiación en forma de juego de construcción), 2016
- Ocupacions mentals, 2013-2015
- Mobiliario del espacio de la Nada, 2015
- Visualizaciones del espacio de la Nada, 2015-2014
Ocupacions mentals, 2013-2015
Dibujo coloreados sobre papel
30 x 42 cm.
L’espai abstracte és infinit i il·limitat, obert, variable i buit. És homogeni i impertorbable, les seves regles són exactes però no té una imatge definitiva, així que es pot recrear cada vegada que és pensat, projectat, imaginat. L’espai físic i quotidià en el qual visc, en canvi, és tot el contrari: imprevisible, canviant, incontrolable i definitiu*. Per tal d’apropiar-me de l’entorn que m’envolta, per tal d’entendre’l i habitar-lo d’una manera pròpia, utilitzo el dibuix. En els dibuixos, cada cub és en potència una habitació. Quan un cub s’ocupa mentalment, al marge del cos, es converteix en una habitació a mig camí entre l’espai abstracte i l’espai físic, de manera que les regles de cada un dels espais desapareixen. És així com penso la manera com em relaciono en i amb l’espai, i com aquest em dóna forma.
*Durán, Maria Àngels, Paisajes del cuerpo. A Nogué, Joan (ed.), "La construcción social del paisaje". Madrid: Editorial Biblioteca Nueva. Colección Paisaje y Teoría, 2016. Pàg. 28







