Paula Artés
(Barcelona, 1996)El caudal del río, 2025
Impresión digital sobre papel Hahnemühle Matt Fibre
[CAS] El proyecto de investigación fotográfica El caudal del río se centra en el caso de la central hidroeléctrica guatemalteca RENACE, con el objetivo general de analizar cómo grandes empresas utilizan y explotan los recursos visibles y no visibles de los Estados para construir sus imperios. El caudal del río forma parte de un proyecto de investigación más amplio que pretende arrojar luz sobre la relación de extractivismo que a menudo vincula los beneficios de los grandes oligopolios con los cuatro elementos esenciales que componen el universo: tierra, aire, agua y fuego.
Hace más de 20 años en Guatemala, se instaló una central hidroeléctrica cerca del río Cahabón, que dejó sin agua potable para consumo, ganadería, pesca y otras necesidades básicas más de 30 km del mismo río, afectando a todas las comunidades indígenas de esta zona de Alta Verapaz. La construcción de este macroproyecto supuso cambios legislativos que beneficiaron a la élite económica, privatizando servicios públicos y estableciendo contratos opacos en un entorno de corrupción entre el Estado y las familias de la oligarquía guatemalteca y española. Esta situación acabó afectando a más de 29.000 habitantes del pueblo maya Q’eqchi’, que dependían del río para su subsistencia.
[CAT] El projecte de recerca fotogràfica “El cabal del riu” se centra en el cas de la central hidroelèctrica guatemalteca RENACE, amb l’objectiu general d’analitzar com grans empreses utilitzen i exploten els recursos visibles i no visibles dels Estats per construir els seus imperis. La proposta forma part d’un projecte d’investigació més ampli que pretén posar llum sobre la relació d’extractivisme que sovint vincula els beneficis dels grans oligopolis amb els quatre elements essencials que componen l’univers: terra, aire, aigua i foc.
El Conveni núm. 169 és l’instrument internacional més complet sobre els drets dels pobles indígenes i tribals. Tot i això, fa més de 20 anys, Guatemala va violar aquests drets. El riu Cahabón es va convertir en l’emplaçament de la primera de quatre centrals hidroelèctriques, privant d’aigua potable més de 30 km del riu. Aquesta interrupció va afectar el consum, el bestiar, la pesca i les necessitats bàsiques de les comunitats indígenes de l’Alta Verapaz. El complex hidroelèctric de Renace, el més gran de Guatemala i Centreamèrica, va provocar canvis legislatius que van privatitzar els serveis públics, beneficiant l’elit econòmica i establint contractes opacs entre l’estat i les famílies oligàrquiques amb vincles amb Espanya. Aquesta situació va acabar afectant a més de 29.000 habitants del poble maia Q’eqchi’, que depenien del riu per a la seva subsistència.
Vista exposciió: Fabular paisatges, Museu habitat, Barcelona. 2025
