àngels barcelona

STAINS OF OXUS, 2016

23'30, Three-channel HD video, 4.1 sound

[ENG]  Stains of Oxus evokes an oneiric journey through the greatest Central Asian river, Amu Dariya – known in Greek times as Oxus, portraying the transformation of landscape and witnessing people that inhabit its riverbanks, beginning from the high plateau of Tajikistan to the lowland desserts in Uzbekistan where the river finds its end. Uzbekistan where the river finds its longest journey is one of the few land locked countries in the world, making water a sacred element of nature. Stains of Oxus attempts to bring back a memory of how water has been worshiped and taken care in the tradition. A collection of dreams that is by local tradition shared to flowing water, practiced as a first morning ritual is now captured and revealed onto the screen. The images and sounds choreographically edited along documented testimonies, landscape and lifestyles create narration within the three screens. As voices confess their dreams in an unconscious flow, so does the river vibrate uniting countries, languages and traditions on its way from one of its sources in Bulunkul Lake in Murgab, Tajikistan to its death in the Aral Sea, Karakalpakistan. This abstract topographic journey awakes the question of Central Asian ecosystem and landscape, traditions of caring about water and brings up the problem of water mismanagement in the region in a poetic way.

[CAST] Stains of Oxus evoca un viaje onírico a través del río más grande de Asia Central, Amu Dariya, conocido en la época de la Antigua Grecia como Oxus, retrato de la transformación del paisaje y testigo de las personas que habitan sus riberas, desde la alta meseta de Tayikistán hasta los desiertos de las tierras bajas de Uzbekistán, donde el río encuentra su fin. Uzbekistán, donde se halla el curso más largo del río, es uno de los pocos países sin salida al mar del mundo, lo que convierte al agua en un elemento sagrado de la naturaleza. Stains of Oxus intenta recuperar la memoria de cómo el agua ha sido venerada y cuidada tradicionalmente. Una colección de sueños que, según la tradición local, se comparten con el agua que fluye, practicados como un ritual matutino, ahora se capturan y se revelan en la pantalla. Las imágenes y los sonidos, editados de manera coreográfica junto con testimonios documentados, paisajes y estilos de vida, crean una narrativa a lo largo de las tres pantallas . Al igual que las voces confiesan sus sueños en un flujo inconsciente, el río vibra, uniendo paisajes, lenguas y tradiciones en su camino desde una de sus fuentes en el lago Bulunkul, en Murgan (Tayikistán), hasta su desembocadura en el mar de Aral, en Karakalpakistán. Este viaje topográfico abstracto plantea la cuestión del ecosistema y el paisaje de Asia Central, las tradiciones de conservación del agua y el problema sobre su mala gestión en la región de una manera poética. 

[CAT] Stains of Oxus evoca un viatge oníric a través del riu més gran d'Àsia central, Amu Dariya, conegut a l'època de l'Antiga Grècia com a Oxus, retrat de la transformació del paisatge i testimoni de les persones que habiten les seves riberes, des de l'alt altiplà del Tadjikistan fins als deserts de les terres baixes de l'Uzbekistan, on el riu troba la seva fi. Uzbekistan, on es troba el curs més llarg del riu, és un dels pocs països sense sortida al mar del món, la qual cosa converteix l'aigua en un element sagrat de la natura. Stains of Oxus intenta recuperar la memòria de com l'aigua ha estat venerada i cuidada tradicionalment. Una col·lecció de somnis que, segons la tradició local, es comparteixen amb l'aigua que flueix, practicats com a ritual matutí, ara es capturen i es revelen a la pantalla. Les imatges i els sons, editats de manera coreogràfica en conjunt amb testimonis documentats, paisatges i estils de vida, creen una narrativa al llarg de les tres pantalles. Igual que les veus confessen els seus somnis en un fluix inconscient, el riu vibra i uneix els paisatges, llengües i tradicions en el seu camí des d'una de les fonts al llac Bulunkul, a Murgan (Tadjikistan), fins a la seva desembocadura al mar d'Aral, a Karakalpakistan. Aquest viatge topogràfic abstracte planteja la qüestió de l'ecosistema i el paisatge d'Àsia central, les tradicions de conservació de l'aigua i el problema sobre la seva mala gestió a la regió d'una manera poètica.