06.11.25
Paula Artés
Paula Artés at SCAN en el Mèdol, Tarragona, El cabal del riu, curated by Carolina Ciuti, on view until 13.01.2026
(ENG) El cabal del riu is a photographic research project focused on the case of the Renace hydroelectric plant in Guatemala. Two decades ago, this company installed several power stations on the Cahabón River, in the Alta Verapaz region, restricting water access for more than 30 km to the Indigenous communities living there. The project directly benefited local and Spanish oligarchies, which allied by taking advantage of legislative changes and dynamics of corruption between the State and powerful economic interests.
The Renace case exposes the continuities between former empires and current structures of exploitation, where the collusion between local economic power and foreign capital perpetuates colonial forms of domination. The construction of the dam has forced more than 29,000 people—most of them Q’eqchi’ Maya—to alter their ways of life and break their traditional relationships with the natural environment on which they depended for subsistence.
The work was carried out with the guidance of Bernardo Caal, a Q’eqchi’ Maya leader who was imprisoned for four years for denouncing the Renace hydroelectric project, and through listening and collaborative work with Q’eqchi’ Maya communities in the mountains of San Pedro Carchá.
(CAST) El cabal del riu és un projecte de recerca fotogràfica centrat en el cas de la central hidroelèctrica Renace, a Guatemala. Fa dues dècades, aquesta empresa va instal·lar unes centrals al riu Cahabón, a la regió d’Alta Verapaz, restringint l’accés a l’aigua al llarg de més de 30 km per a les comunitats indígenes que hi viuen. El projecte va beneficiar directament les oligarquies locals i espanyoles, que es van aliar aprofitant canvis legislatius i dinàmiques de corrupció entre l’Estat i els grans capitals.
El cas Renace posa en evidència les continuïtats entre antics imperis i les estructures actuals d’explotació, on la connivència entre el poder econòmic local i el capital estranger perpetua formes colonials de dominació. La construcció de la presa ha obligat més de 29.000 persones —la majoria del poble maia Q’eqchi’— a modificar els seus estils de vida i a trencar les seves relacions tradicionals amb l’entorn natural, del qual depenien per a la subsistència.
Obra realitzada amb l'assessorament de Bernardo Caal, líder maia Q’eqchi’ empresonat durant quatre anys per denunciar la hidroelèctrica Renace, i a partir de l’escolta i el treball conjunt amb comunitats maies Q’eqchi’ de les muntanyes de San Pedro Carchá.
Tags: exhibition
