àngels barcelona

El final de un vacío es el principio de otro, 2021

Instalación, fotografía, dibujos, video

CAST

El final de un vacío es el principio de otro es un proyecto expositivo y editorial realizado por Fermín Jiménez Landa para el Museo Oteiza y que surge de la voluntad del artista de explorar el vacío generado entre las esculturas de Oteiza, amplificando así el sentido espacial de sus obras. Partiendo del proceso de simbolización del espacio originado entre los elementos que componen una escultura, este proyecto lleva hasta el extremo la comprensión del vacío como materia de trabajo. Para ello, Jiménez Landa no se detiene en la condición espacial activada por Oteiza en el interior de sus obras, sino que ha fijado su atención en la que se genera entre las diferentes obras del escultor. 

Fiel a su modo de aproximarse de manera periférica a los grandes discursos del arte, generando sutiles deslizamientos entre forma y significado, Jiménez Landa ha relacionado el vacío, elementocentral del lenguaje escultórico de Oteiza, con elementos más afines a su trabajo como el caminar, la cartografía, la provocación de situaciones y lo narrativo, vinculando la raíz común del término vacío (vacuus) con conceptos derivados como vago, vacaciones y vagabundo. Este paradigma le ha llevado a trazar espacios poéticamente activos de 50 centímetros x 2 metros, pero también formas de 50 centímetros x 7.000 kilómetros, midiendo el mundo con la trama invisible generada por los espacios entre las obras de Oteiza y generando nodos de una geografía insólita.

CAT

El final d'un buit és el principi d'un altre" és un projecte expositiu i editorial realitzat per Fermín Jiménez Landa per al Museu Oteiza i que sorgeix de la voluntat de l'artista d'explorar el buit generat entre les escultures d'Oteiza, amplificant així el sentit espacial de les seves obres. Partint del procés de simbolització de l'espai originat entre els elements que componen una escultura, aquest projecte porta fins a l'extrem la comprensió del buit com a matèria de treball. Per a això, Jiménez Landa no es deté en la condició espacial activada per Oteiza a l'interior de les seves obres, sinó que ha fixat la seva atenció en la que es genera entre les diferents obres de l'escultor.

Fidel al seu mode d'aproximació de manera perifèrica als grans discursos de l'art, generant subtils desplaçaments entre forma i significat, Jiménez Landa ha relacionat el buit, element central del llenguatge escultòric d'Oteiza, amb elements més afins al seu treball com el caminar, la cartografia, la provocació de situacions i el narratiu, vinculant l'arrel comuna del terme buit (vacuus) amb conceptes derivats com vago, vacances i vagabund. Aquest paradigma l'ha portat a tracar espais poèticament actius de 50 centímetres x 2 metres, però també formes de 50 centímetres x 7.000 quilòmetres, mesurant el món amb la trama invisible generada pels espais entre les obres d'Oteiza i generant nodes d'una geografia insòlita.

ENG

The end of one void is the beginning of another" is an exhibition and editorial project carried out by Fermín Jiménez Landa for the Oteiza Museum, stemming from the artist's desire to explore the void generated between Oteiza's sculptures, thus amplifying the spatial sense of his works. Starting from the process of symbolization of space originated between the elements that make up a sculpture, this project pushes the understanding of void as a working material to the extreme. To achieve this, Jiménez Landa does not focus solely on the spatial condition activated by Oteiza within his works but has also fixed his attention on the one generated among the different works of the sculptor.

Remaining faithful to his peripheral approach to the grand discourses of art, generating subtle shifts between form and meaning, Jiménez Landa has linked the void, a central element of Oteiza's sculptural language, with elements more akin to his work such as walking, cartography, provocation of situations, and narrative, connecting the common root of the term void (vacuus) with derived concepts like vague, vacations, and vagabond. This paradigm has led him to trace poetically active spaces of 50 centimeters x 2 meters, but also forms of 50 centimeters x 7,000 kilometers, measuring the world with the invisible web generated by the spaces between Oteiza's works and creating nodes of an unusual geography.